000			02095nam a2200265 4500
003			OSt
005			20251217102344.0
008			251216b2002 Sp a gr 001 p spa d
017			_aM-18835-2002
020			_a8489972540
040			_aES-BaFJM _bcat _cES-BaFJM _eRDA
041			_aspa
245			_aLos ojos habitados / _cCarlos García-Osuna
264			_aPalma de Mallorca : _bCalma Ediciones , _c2002
300			_a71 p. : _bil. , _c24 x 17 cm
490			_aPoesia , _v33
500			_aA Joan Miró: en el 85 aniversario de su nacimiento, p. 17. Con Pablo Picasso en el fragor de la vida, p. 57.
501			_aConté contingut referent a Joan Miró.
520			_aLa pàtria de l'home no és aquí la llengua sinó els ulls: no és aquí el llenguatge sinó la visió. Poemes visuals, podria dir algú, i no s'equivocaria, perquè aquests tretze poemes de García-Osuna, per descomptat, ho són. No obstant això, en definir-los com a visuals, encara és molt el que queda sense dir. Tantmateix, al definir-los amb terme visuals, queda ocult i encara sense dir ni més ni menys que l'ésser mateix dels poemes: allò que aquests poemes són en si. Els ulls habitats parlen, més que no pas de mirar, del mode de visió. A la cinquena de les seves Elegies Duinese,s Rilke parla de "die Rose des Zuschauens": de la rosa de la contemplació. García-Osuna la situa als ulls i, alhora, més enllà: la suposa a l'aire i en un pacte inexplicable / de la línia i les empremtes / que acaba en silenci. Per això el que queda i conforma l'única possible percepció és aquest arpegi /captat/ pels quals van mantenir el sagrat foc/ dels èxtasis i només lliuren les seves cartes a la terra/ i li posen final al mapa del seu pit. García-Osuna busca, doncs, no un poema-quadre ni un poema sobre un quadre, sinó una sèrie de visions que, per haver estat contemplades, es converteixin en vivències en si mateix.
600		0	_aMiró i Ferrà*, Joan _915519
600		0	_aPicasso, Pablo _941946
650		0	_aPoesia _939014
700			_aGarcía-Osuna, Carlos _984385
942			_2ddc _cLLIB _n0
999			_c22472 _d22472