L'objectiu d'aquest article és mostrar com, gràcies a les connexions individuals i socials, a l'Espanya de la dècada de 1930 es van organitzar exposicions d'artistes de l'avantguarda internacional. Prendrem com a cas d'estudi el d'Alexander Calder que, amb la mediació de Joan Miró (re)va presentar el seu performance Cirque Calder a Barcelona (organitzat per ADLAN, 1932, 1933) i Madrid (Residència d'Estudiants, 1933). Una visita propiciada per Miró i que va comptar amb Sebastià Gasch i Ramón Gómez de la Serna no sols com a crítics de la recepció de la seva obra, sinó com a veritables avaladors del seu circ com a proposta artística. Artistes internacionals inscrits en la narrativa de l'art modern del nostre país a partir d'estrets vincles personals.

https://doi.org/10.3989/aearte.2019.25