Un aspecte desconegut de Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983) és el seu profund compromís amb l'espiritualitat cristiana, particularment després del seu exili americà. Aquesta perspectiva es reflecteix en els seus projectes de temàtica religiosa, entre els quals la historiografia ha destacat l'església de Puerto Ordaz (Veneçuela, 1951), la capella de Sant Botolph (Boston, 1963-1968), i la capella del Carmel de la Paix (Mazille, 1967-1972), dissenyada, respectivament, abans, durant i després del Concili Vaticà II. Partint d'aquests tres projectes tan coneguts, el nostre objectiu és ampliar la discussió al voltant d'aquest tema per abastar la totalitat de l'arquitectura sagrada de Sert. En aquest estudi s'analitzen les aportacions de Sert al disseny de l'arquitectura religiosa moderna, en primer lloc a través dels aspectes distintius de la seva arquitectura, com la seva escala urbana i les interaccions entre diverses arts plàstiques, i en segon lloc a través de les seves referències teològiques. Aquest estudi es basa en els dibuixos originals de Sert, així com en fonts bibliogràfiques i articles específics de revistes especialitzades. Al mateix temps, es busca destacar un aspecte de l'arquitecte que, malgrat la significació i brillantor dels seus dissenys, ha rebut poca atenció fins ara.