Amazon cover image
Image from Amazon.com
Image from Google Jackets

Cine oficial y vanguardia pictórica : Pablo R. Picasso, Joan Miró y Salvador Dalí a través del NO-DO / José Javier Aliaga Cárceles, Isabel Durante Asensio

By: Contributor(s): Language: Spanish Series: Ad Hoc ; 36 | Ad hoc (Múrcia, Múrcia) ; 36Publisher: Murcia : E.P.R. Murcia Cultural , 2020Publisher: EstugrafCopyright date: : CENDEAC. Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo, 2020Description: 146 pàgines : il·lustracions ; 23 cmContent type:
  • text
Media type:
  • sense mediació
Carrier type:
  • volum
ISBN:
  • 9788415556862
Subject(s): Summary: La imatge oficial creada per les cambres de NO-DO entorn de Picasso, Miró i Dalí no sols va perfilar una iconografia en si mateixa, sinó que va ser generadora d'una sèrie de significats que van transitar per les diferents esferes de la vida espanyola. En aquest sentit, a més de convertir-se en pilars claus en la promoció de la política artística i cultural empresa pel franquisme en els anys del desenvolupisme i continuada durant la transició, l'ús que es va fer de la imatge d'aquests artistes va portar al fet que la seva presència s'extrapolés a altres àmbits. Així, aquest llibre analitza les claus contextuals i ideològiques que van justificar les seves relacions amb la cinematografia oficial, al mateix temps que recull una sistematització dels reportatges i els documentals de NO-DO en els quals aquests van fer la seva aparició.
Holdings
Item type Current library Collection Shelving location Call number Status Date due Barcode
Book Biblioteca Jacques Dupin PRE Biblioteca 75.036.7(Miró):778.5AlC Checked out 19/02/2026 1200276

Tracta les següents peces audiovisuals:
- Instantànies mundials (1954)
- Art (1963)
- Actualitat nacional (1964)
- 25 Anys de Pau. Art (1964)
...

Bibliografía

La imatge oficial creada per les cambres de NO-DO entorn de Picasso, Miró i Dalí no sols va perfilar una iconografia en si mateixa, sinó que va ser generadora d'una sèrie de significats que van transitar per les diferents esferes de la vida espanyola. En aquest sentit, a més de convertir-se en pilars claus en la promoció de la política artística i cultural empresa pel franquisme en els anys del desenvolupisme i continuada durant la transició, l'ús que es va fer de la imatge d'aquests artistes va portar al fet que la seva presència s'extrapolés a altres àmbits. Així, aquest llibre analitza les claus contextuals i ideològiques que van justificar les seves relacions amb la cinematografia oficial, al mateix temps que recull una sistematització dels reportatges i els documentals de NO-DO en els quals aquests van fer la seva aparició.