Aquest recull és un model de complicitat artística, els dos autors engendrant una obra que exigeix que els dibuixos d'un i els poemes de l'altre siguin indissociables. Revertint l'ordre habitual de les coses, Paul Éluard havia d'altra banda volgut precisar a la pàgina de títol del manuscrit de treball de les Mains libres que era ell, el poeta, qui havia "ilustrat" els dibuixos de Man Ray. De fet d'il·lustracions, els textos entren més aviat en ressonància intuïtiva amb les proposicions gràfiques: sembla cara a cara traços i paraules que, tots, tenen finalment funció d'embarcadors i prenen un maligne plaer de jugar de desviament o de despoblar les destinacions imprevistes. Totes les pàgines d'aquest llibre donen testimoni d'una intuïció activa i compartida, sempre en moviment, sempre il·luminadora. Dos artistes, amb les seves pròpies armes, hi descobreixen el seu camp comú. Tenen les mans lliures, però amb la felicitat d'estar junts.