Les primeres obres de Joan Miró intenten una síntesi original entre el fauvisme i el cubisme. Els segueix una sèrie de paisatges inspirats en la seva regió natal, Catalunya. Una primera estada a París el 1919 li va permetre aprofundir en el coneixement de les avantguardes pictòriques i fer amistat amb els pintors més innovadors (Picasso, Masson ...) i escriptors (Reverdy, Jacob, Tzara ...). Sobretot, s'adhereix al moviment surrealista, amb un interès pels somnis i l'inconscient que comparteix. Així arriba a realitzar les seves famoses "pintures poemes" i a forjar un vocabulari personal de formes sovint presentades en un espai buit, que conviden a la fugida i la meditació oníriques. Tota la seva investigació expressa el mateix afany d'absolut, que troba una de les seves màximes expressions en el tríptic Bleu I-II-III, pintat a principis dels anys 60.