Aquest article revisa la influència dels mitjans de comunicació en la configuració i difusió internacional de certs models arquitectònics inspirats en l'arquitectura vernacla mediterrània. Exposicions i catàlegs, llibres i revistes d'arquitectura, així com viatges i contactes personals d'arquitectes, escriptors, artistes i intel·lectuals van contribuir a forjar una imatge mítica de les formes de vida, les tradicions i l'arquitectura popular dels països del sud d'Europa. Aquest interès per la cultura popular va arribar al seu punt màxim en el context dels esforços globals per recuperar una dimensió antielitista de la disciplina. Nous conceptes com la humanització, la democratització i l'organicisme, que van ser ideats per fer productiva la “crisi” de l'arquitectura moderna, van començar a desplaçar les referències racionalistes i funcionalistes. Va ser llavors quan es va instrumentalitzar l'interès per la cultura popular, la tradició vernacla i els espais domèstics de l'arquitectura mediterrània. Les experiències d'arquitectes com Josep Lluís Sert, Gio Ponti o Bernard Rudofsky s'entrellacen amb les d'intel·lectuals del nord d'Europa que buscaven una manera d'habitar al sud que donés sentit ètic i valors socials a la vida, en contacte amb la comunitat local, la natura i la pròpia història.