Resum: La Bíblia com a eina de gestació del món plàstic de Joan MiróJoan Miró expressa, durant tota la seva producció artística, un gran interès cap al que pot constituir un enriquiment per al seu esperit. Aquesta atracció, testimoniada per les seves fonts d’inspiració iconogràfica i literàries, es reflexa en el seu llenguatge plàstic. Guiats per les paraules del artista i les dades d’investigació inèdites, s’ha pogut documentar l’ús que va fer Miró d’un text bíblic en concret, seleccionat entre els exemplars de la seva biblioteca personal, que es va convertir en instrument d’influència en el seu art. S’ha demostrat com el vincle íntim de Miró amb un gravat de Gustave Doré, en el volum II de la Sagrada Bíblia familiar, editada en 1873, va contribuir a modelar el procés d’elaboració de l’obra i inspirar els resultats iconogràfics i formals d’una sèrie de pintures.

Paraules clau: Miró, Bíblia, esperit, biblioteca, surrealisme, simbolisme, místic