La pintura va cridar l'atenció de Raymond Queneau molt aviat, des de la seva joventut, quan el dibuix l'ocupava. Amb el temps, l'autor de 'Zazie dans le métro' i 'Exercicis de style' va poder treure les seves pròpies conclusions: "He conegut pintors i vendes públiques, comerciants de pintures i museus, supervisors i em vaig formar la meva petita opinió". Com els seus propis dibuixos, Queneau testimonia una mirada lliure que va poder emancipar-se de la constel·lació surrealista. El poeta desenvolupa gradualment una teoria del signe i l'escriptura així com una dialèctica de la mirada en els pintors. Però també ens convida a anar a les exposicions, aquestes festes de veure, amb tota senzillesa: "Vés-ho a veure". A través d'aquests exercicis d'admiració, trobem així la personalitat i l'estil de Raymond Queneau, la seva agudesa, el seu esperit antiseri, de vegades "patafísic", i el seu gust pel singular. Aquest conjunt únic, que forma un autèntic "museu Raymond Queneau", honra Joan Miró i Jean Dubuffet així com, entre d'altres, Mario Prassinos, Enrico Baj, Maurice Henry, Elie Lascaux, Jean Hélion o fins i tot Pablo Picasso.

Conté bibliografia